CARRER UNIÓ

Recordo l'arrencada de la democràcia al nostre país, allà per finals dels setanta, en aquells anys, les parets van florir amb missatges anònims, uns autènticament enginyosos, altres reivindicatius, i altres que eren insults tremends, que jo particularment no compartia. Estem caminant cap enrere com els crancs, "ULL". I no m'estranya, que surti algun espontani, que amb aquesta actitud i la falta de respecte i seriositat dels actuals polítics mandataris, que suposadament han de tenir un bitxet dins de les orelles que no els deixa sentir les queixes i inquietuds dels veïns. Senyors facin més l'amor i no la guerra i ja veureu que els vostres cossos relaxats, segur que la vostra pau la transmeteu cap als veins.Salut